NOTBULL: Programa de coaching per situacions d’assetjament (Bullying)

Ens plau informar-te que hem ampliat la nostra oferta de serveis. Es tracta d’una nova proposta que te com objectiu fer front a situacions d’assetjament (bullying) per nens/es i adolescents, pensat per infants des dels 7 anys fins als 18.

Des d’Activa’t Coaching creiem fermament que tots els nens(es) tenen el dret de ser feliços i podem contribuir positivament a que sigui així.

Notbull (C) – 2019 – Activa’t Coaching

El Club de les 22h

Tots els dijous de 22h a 0h. 

Espai de tertúlia obert a totes les persones que estiguin interessades en escoltar, participar i/o compartir experiències d’èxit. Adreçat a persones que volen sortir de la seva zona de confort i anar més enllà. On donarem consells, idees i orientació per fruir d’una vida exitosa. (Gratuït) .

Podeu reservar la vostra plaça aquí: El Club de les 22h i us enviarem la informació per correu.

Una faula sobre la riquesa i la pobresa

Un dia, un pare de família rica i de molt bona posició, va portar el seu fill de viatge al camp, amb el ferm propòsit de que el jove valorés lo afortunat que era de poder gaudir de tal posició, i es sentís orgullós d’ell.

Durant tot un cap de setmana es van allotjar en una granja amb gent camperola molt humil. El diumenge, de tornada cap a casa, el pare va preguntar al fill:

«Què t’ha semblat l’experiència?»

Continuar leyendo «Una faula sobre la riquesa i la pobresa»

GAMIFICACIÓ: 10 claus per educar quan el videojoc entra a casa

Fuente: http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/pedagotic/gamificacion/

Després d’haver passat amb èxit les festes de nadal, crec molt oportú compartir amb vosaltres una visió molt interessant sobre els jocs online als que juguen els nostres fills.

Us deixo un link de Fernando Vargas Sánchez (director de projectes de EEC) en el que ens mostra una mirada a tenir en compte com a pares, alhora de jutjar el fet de que els nostres fills juguin a videojocs online.

GAMIFICACIÓ: 10 claus per educar quan el videojoc entra a casa

I si la gamificació la exportessim a les aules?

Bon any!!!

Divendres… el millor dia de la setmana?

Avui una de les frases que més he rebut de les persones amb les que he conversat ha estat «Per fi divendres!» Acompanya’t  d’un autèntic i sincer somriure.

I que passa amb els altres dies de la setmana?  No ens agraden? Pel nom? Pel contingut del dia?

Sigui com sigui el dilluns tornarà. Lo interessant aquí és analitzar què està passant amb la resta de dies. Què te el divendres que no tenen els altres?

La forma en que concebem el divendres està en el nostre pensament. En realitat no canvia res. Canviem nosaltres, pensant diferent. Al aixecar-nos  pel mati decidim que el divendres serà un bon dia.

Que passaria si fem extensible aquests pensaments a la resta de dies… a la resta de la nostra vida, cada dia…

Bon divendres!

Per a què fingim?

 

Les persones som realment fascinants… i és ben bé que cada persona és un món.

No obstant, he observat que tot i que no hi ha dos persones iguals, sí tenim comportaments socials idèntics, i avui vull compartir un que m’ha captat l’atenció.

Fingir: «Faig veure que…»

…que estic bé, que controlo la meva vida, que sóc feliç,  que gaudeixo de la meva família, feina, companys… que estic en camí d’assolir els meus somnis… i així podria enumerar un llista de situacions i sensacions positives que fan de mi un model a seguir per la resta de persones… i sense adonar-nos, creem un personatge car de mantenir que dista molt de com som realment.

I quan tornem a casa després d’una jornada d’estar fora, o entrem dins dels nostres «dominis» on no cal fingir, apareix el verdader jo. Un jo complert amb totes les virtuts i defectes. Amb les seves il·lusions i pors, amb les seves fortaleses i debilitats. Amb la seva forma de estar sent en aquest món. Per mi un «jo» molt més interessant que el perfil «Linkedin» que volem mostrar.

Per a què fingim doncs?

Senzill i comprensible: Fingim per sentir-nos acceptats, integrats.

Busquem l’aprovació en els altres. Es passem el dia calculant, verificant i modificant la nostra forma d’estar sent… pels adaptar-la a l’acceptació dels altres.

Que passaria si un dia, t’acceptes tal i com ets i ofereixes al món el tu complert?

Que creus realment que passaria?

Si ens acceptem tal i com som, amb tot el “pack” complert, es produeix el mateix efecte vers als altres. Apareix la compassió i legitimem a l’altre tal i com és, acceptant les seves virtuts i els seus defectes. En el moment que acceptem als altres també som capaços de perdonar i estimar sense condicions ni interessos.

 

Quan decidim estar sent així tot comença a encaixar.

 

 

Les nostres necessitats o les dels altres?

Molts de nosaltres cometem l’error d’anteposar les necessitats dels altres a les nostres. Ens passem el dia fent atenció als altres, a les nostres famílies i les nostres carreres professionals i amb prou feines guardem temps per a nosaltres mateixos. Convertir-te en la teva prioritat no sempre és senzill, però deixar-te pel final en la llista de prioritats et portarà inevitablement al deteriorament.

Quan col·loques les teves necessitats al final de les teves prioritats, t’estàs drenant, llevant tota la il·lusió que puguis tenir i incapacitant-te per sentir-te realitzat a la vida. Tenir cura de tu mateix és de vital importància. A més, com vols ajudar als altres si no et queda combustible?

Si de veritat vols començar a ser la teva prioritat i posar en primer lloc les teves necessitats, pren nota d’aquestes 29 coses que hauries de començar a fer.

 

Continuar leyendo «Les nostres necessitats o les dels altres?»

Abrir chat