Un dia, un pare de família rica i de molt bona posició, va portar el seu fill de viatge al camp, amb el ferm propòsit de que el jove valorés lo afortunat que era de poder gaudir de tal posició, i es sentís orgullós d’ell.
Durant tot un cap de setmana es van allotjar en una granja amb gent camperola molt humil. El diumenge, de tornada cap a casa, el pare va preguntar al fill:
«Què t’ha semblat l’experiència?»
«Molt bona. Una gran llicó…», va contestar el fill amb la mirada perduda en la distància.
«T’has adonat de lo pobre que pot arribar a ser la gent?»
«Sí, pare»
«I que has aprés doncs?», Va insistir el pare.
«Moltes coses, pare … que nosaltres tenim un gos i ells tenen quatre … nosaltres tenim una piscina amb aigua estancada que arriba a la meitat del jardí … i ells tenen un riu sense fi, d’aigua cristal·lina, on hi ha peixets i altres belleses … que nosaltres tenim 32 llums per il·luminar el nostre jardí, mentre que ells tenen milers d’estrelles i la lluna … que el nostre pati arriba fins la tanca, i el d’ells abasta l’horitzó … que nosaltres hem de comprar el nostre menjar … ells sembren i el tenen a mà i disposen del que els hi dona la natura, nosaltres cuinem en cuina elèctrica … ells, tot el que mengen té aquest gloriós sabor del fogó de llenya … per protegir-nos, nosaltres vivim envoltats per un mur, amb alarmes … ells viuen amb les seves portes obertes, protegits per l’amistat dels seus veïns … nosaltres vivim connectats al mòbil, a l’ordinador i del televisor … ells, en canvi, estan connectats a la vida, al cel, al sol, a l’aigua, al verd de la muntanya, als animals , a la tranquilitat… tu i la mare heu de treballar tant que gairebé mai us veig … ells tenen temps per parlar i conviure cada dia en família … «
En acabar el fill el relat, el pare es va quedar mut. Llavors, el seu fill va afegir:
«Gràcies pare, per haver-me ensenyat lo pobres que som, i lo rics que podem arribar a ser!»
Sobre el autor